trace

Occitan

Etimologia

De trac derivat del latin tractum

Prononciacion

/'tɾase/, /'tɾase/

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « trace »

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
	Singular	Plural
Masculin	trace	traces
	['tɾase]	['tɾases]
Femenin	traça	traças
	['tɾaso̞]	['tɾaso̞s]

trace masculin

1. De constitucion fisica flaca.
2. Diminuit per l'usadura, estraçat

Derivats

• tracejar
• traçard

Sinonims

De constitucion flaca

• anequelit
• debil
• caitiu
• flac
• feble
• ninòi
• traçard

Diminuit per l'usadura

• abenat
• esquinçat
• estraçar
• fatigat
• usat

Traduccions

alemand : schwach (de), machtlos (de) anglés : weak (en) sickly (en) basc : ahul (eu), argal (eu), magalo (eu) catalan : dèbil (ca), feble (ca) espanhòl : débil (es), tenue (es) francés : faible (fr), malingre (fr) italian : debole (it) portugués : débil (pt), fraco (pt)

Forma de vèrb

trace

1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de traçar.
2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de traçar.

Francés

Etimologia

De tracer.

Prononciacion

/tʁas/, /tʁas/

Soïssa (Lausana) : escotar « trace »

Canadà (Shawinigan) : escotar « trace »

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
trace	traces
[tʁas]

trace femenin

1. traça.

Forma de vèrb

trace

1. Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de tracer.
2. Segonda persona del singular al present de l'indicatiu de tracer.
3. Primièra persona del singular al present del subjontiu de tracer.
4. Segonda persona del singular al present del subjontiu de tracer.
5. Tresena persona del singular a l'imperatiu present de tracer.