venir

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin venire.

Prononciacion

/beˈni/, /veˈni/ (lemosin)

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « venir »

Sillabas

ve | nir

Vèrb

venir

  1. Se tranportar d'un autre luòc cap al luòc que i se trobèm.
  2. Passar d'un estat a un autre.

Variantas dialectalas

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu venir
Gerondiu venent
Participi passat
singular plural
masculin vengut venguts
femenin venguda vengudas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present veni venes ven venèm venètz venon
Imperfach veniái veniás veniá veniam veniatz venián
Preterit venguèri venguères venguèt venguèrem venguèretz venguèron
Futur vendrai vendràs vendrà vendrem vendretz vendràn
Condicional vendriái vendriás vendriá vendriam vendriatz vendrián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present venga vengas venga vengam vengatz vengan
Imperfach venguèssi venguèsses venguès venguèssem venguèssetz venguèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu veni ! vengam ! venètz !
Negatiu vengas pas ! vengam pas ! vengatz pas !
Nòtas

Catalan

Etimologia

Del latin venire.

Prononciacion

/bəˈni/

Vèrb

venir

  1. Venir.