agrume

Occitan

Etimologia

Per l’italian agrume, de latin medieval acrumen (« substància de sabor agra »).

Prononciacion

lengadocian, gascon /aˈɣɾyme/, /aˈɣɾyme/

provençau /aˈgʀyme/, /aˈgʀyme/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
agrume	agrumes
[aˈɣɾyme]	[aˈɣɾymes]

Talhs d'agrumes. (2)

agrume masculin

1. (botanica) Arbust fruchièr coma l’irangièr o lo citronièr, de la familha de las rutacèas.
2. (metonimia) lo fruch que dona aqueles arbusts.

Variantas dialectalas

• agrum

Traduccions

alemand: Zitrusfrucht (de) anglés: citrus fruit (en), citrus (en) basc: catalan: cítric (ca)

espanhòl: cítrico (es) francés: agrume (fr) italian: agrume (it) portugués: citrino (pt)

Forma de vèrb

agrume

1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de agrumar
2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de agrumar

Francés

Etimologia

Per l’italian agrume, de latin medieval acrumen (« substància de sabor agra »).

Prononciacion

/aɡʁym/, /aɡʁym/

França (Illa de França) : escotar « agrume »

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
agrume	agrumes
[aɡʁym]

agrume masculin

1. agrume ^(oc)

Italian

Etimologia

Del latin medieval acrumen (« substància de sabor agra »).

Prononciacion

/a'grume/, /a'grume/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
agrume	agrumi
[a'grume]	[a'grumi]

agrume masculin

1. substància de sabor agra
2. agrume ^(oc)