agre

Occitan

Etimologia

(adj e nom1) Del latin ācer, de la meteissa raiç que acerbus « amarg », acētum « vinagre » e acĭdus « acid ».

(nom2) Del latin ager, agri «camp, territòri»

Prononciacion

[ˈaɣɾe], /ˈaɣɾe/, provençau [ˈagʀe], /ˈagʀe/ França (Bearn) : escotar « agre »

Sillabas

a | gre

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	agre	agres
	[ˈaɣɾe]	[ˈaɣɾes]
Femenin	agra	agras
	[ˈaɣɾo]	[ˈaɣɾos]

agre masculin

1. Qu'a una aciditat desagradiva.

Derivats

agradèla agrassòl agrasson agredoç agrejar agrelha agrelhon agrena agreta

agrimòla agriolat agriòta agrir agrolós agror agrum vinagre

Reviradas

afrikaans: suur (af) alemand: sauer (de) anglés: sour (en), sharp (en) breton: egr (br) bugi: ᨀᨛᨌᨗ (bug) (keci) cannada: ಹುಳಿ (kn) catalan: agre (ca) chèc: kyselý (cs)

espanhòl: agrio (es) esperanto: acerba (eo) francés: aigre (fr), sur (fr) italian: agro (it) neerlandés: zuur (nl) romanés: acru (ro) sicilian: àghiru (scn)

Nom comun 1

Declinason
Singular	Plural
agre	agres
[ˈaɣɾe]	[ˈaɣɾes]

agre masculin

1. Estat de çò qu'es agre, agror.

Nom comun 2

agre masculin

Declinason
Singular	Plural
agre	agres
[ˈaɣɾe]	[ˈaɣɾes]

1. Campèstre, país.
2. L'anar del país, disposicion naturala.
3. Orgulh, còta de fusta o de pèira que servís de pièja a un alús utilizat per la pesada.
4. (per extension) Lo dich alús, barra rigida que se fixa a un agre utilizada per far mai aisit un movement per desplassar, sosténer o levar d’autres còrses.

Derivats

• far agre / faire agre

Sinonims

punt de pièja

• còta
• acotador
• orgulh
• cala

Catalan

Del latin ācer.

Prononciacion

[ˈaɣɾə], /ˈaɣɾə/ (oriental), [ˈaɣɾe], /ˈaɣɾe/(occidental)

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	agre	agres
	[ˈaɣɾə]	[ˈaɣɾəs]
Femenin	agra	agres
	[ˈaɣɾə]	[ˈaɣɾəs]

agre masculin

1. Agre.

Derivats

• agredolç
• agrejar
• agrenc
• agrir
• agrós
• vinagre