asile

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin asylum « lòc inviolable ».

Prononciacion

/aˈzile/ França (Bearn) : escotar « asile »

Sillabas

a|si|le

Nom comun

Declinason
Singular Plural
asile asiles
[aˈzile] [aˈziles]

asile masculin

  1. (istòria) Privilègi d’inviolabilitat acordat a de personas e a de lòcs pels ancians.
    • Unes temples èran l’asile de totes los suplicants.
  2. (per extension) Refugi ont òm se plaça a l’abric de las accions de justícia, d’un secutament, d’un dangièr, etc.
    • Las glèisas podavan èsser l’asile dels criminals.
  3. (figurat) Demorança segura.
    1. (particular) Ostal ofèrt a una persona que li manca çò que cal per subsistir, que li manca una retirada dins sa mala fortuna.
  4. Establiment de benfasença que servís de retirada a d'estropiats, de vièlhs o de convalescents, o que dona un abric momentanèu a de personas dins lo besonh.
  5. (popular) Ospici d’alienats.
  6. (figurat) Proteccion, çò que defend.
    • La solitud es un asile contra las passions.

Variantas dialectalas

Traduccions

Francés

Etimologia

Del latin asylum « lòc inviolable ».

Prononciacion

escotar « asile »

França (Cornimont) : escotar « asile »

Prononciacion

/azil/

Sillabas

a|si|le

Nom comun

Declinason
Singular Plural
asile asiles
[azil]

asile masculin

  1. asile (oc)