borg

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin burgus, que ven del francic *burg (berg en ancian germanic) (« fortalesa o vilatge fortificat »). La raiç ven de l'indoeuropèu *bhereg̑h- (« tumulus »). .

Prononciacion

/buɾk/

/bur/ (lemosin)

França (Bearn) : escotar « borg »

Sillabas

Carta daus toponimes qu'utilisen lo 'pelatiu borg antepausat o postpausat.

borg (1)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
borg borgs
[buɾk] [buɾks]

borg masculin

  1. Vilatge, part centrala d'aquel vilatge.

Derivats

Variantas dialectalas

Traduccions

Referéncias

  1. Auguste Allois (Orç/Ols), dins Ésse soun mèitre de Renato Sibille, 2014. (vivaroaupenc, nòrd de las Valadas Occitanas)