Vejatz lo contengut

carda

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin carduus, « cardon », e del bas latin cardo, « aisina de cardar ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈkaɾðo̞/
provençau /ˈkaʀdə/

Sillabas

car|da

Nom comun

carda femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
carda cardas
[ˈkaɾðo̞] [ˈkaɾðo̞s]
  1. Mena de cardon que se'n manja las fuèlhas.
  2. Cabòça espinosa del cardon (Dipsacus fullonum), qu’èra utilizat per cardar la lana.
  3. (Per extension) Penche del cardaire, e maquina dotada d'aqueles penches

Traduccions

penche del cardaire


Forma de vèrb

carda

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de cardar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de cardar.

Catalan

Etimologia

Del latin carduus, « cardon », e del bas latin cardo, « aisina de cardar ».

Prononciacion

oriental /ˈkardə/
occidental /ˈkaɾða/

Sillabas

car|da

Nom comun

carda femenin

Declinason
Singular Plural
carda cardes
  1. (industria tectila) carda (ca)

Forma de vèrb

carda

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de cardar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de cardar.

Espanhòl

Etimologia

Del latin carduus, « cardon », e del bas latin cardo, « aisina de cardar ».

Prononciacion

/ˈkaɾða/

Sillabas

car|da

Nom comun

carda femenin

Declinason
Singular Plural
carda cardas
  1. (planta) carda (ca)
  2. (industria tectila) carda (ca)
  3. Cardatge

Forma de vèrb

carda

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de cardar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de cardar.

Portugués

Etimologia

Del latin carduus, « cardon », e del bas latin cardo, « aisina de cardar ».

Prononciacion

/ˈkaɾða/

Sillabas

car|da

Nom comun

carda femenin

Declinason
Singular Plural
carda cardas
  1. (industria tectila) carda (ca)
  2. Cardatge
  3. Lordièra que se lèva de la lana dels animals.
  4. Clavèl pichon
  5. Instrument de suplici.

Forma d'adjectiu

carda

  1. femenin singular de cardo (cresp).

Forma de vèrb

carda

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de cardar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de cardar.