cercle

Occitan

Etimologia

Dau latin circulus diminutiu de circus.

Prononciacion

[ˈseɾkle], /ˈseɾkle/

França (Bearn) : escotar « cercle »

Sillabas

cer | cle

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
cercle	cercles
[ˈseɾkle]	[ˈseɾkles]

cercle masculin (lengadocian) (gascon) (lemosin)

Un cercle.

1. (geometrie) Ensems dei ponchs dau plan situats a una distància constanta sonada rai d'un ponch fixe sonat centre.
2. (Per extension) Pèça de metal o autre, formant un cercle, qu’òm plaça a l'entorn de quicòm per lo quichar, lo tancar o l’ornar.
   • Los cercles de la bota, lo cercle d'un ròda
3. (figurat) Amassada de personas causidas partejant d'idèas meteissas, de gosts semblants o fasent d'activitats comunas.

Variantas dialectalas

• ceucle (gascon), (provençal), (vivaroalpenc)
• cerc (gascon)

Traduccions

alemand: Kreis (de) anglés: circle (en) basc: zirkulu (eu) catalan: cercle (ca)

catalan: circulo (es) francés: cercle (fr) italian: cerchio (it) portugués: círculo (pt)

Forma de vèrb

cercle

1. Primièra persona del sigular del present del subjonctiu de cerclar
2. Tresena persona del sigular del present del subjonctiu de cerclar

Catalan

Etimologia

Dau latin circulus diminutiu de circus.

Prononciacion

oriental [ˈseɾkɫə], /ˈseɾkɫə/, occidental [ˈseɾkɫe], /ˈseɾkɫe/

Sillabas

cer | cle

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
cercle	cercles

cercle masculin

1. cercle ^(oc)

Francés

Etimologia

Dau latin circulus diminutiu de circus.

Prononciacion

oriental [sɛʁkl], /sɛʁkl/

Sillabas

cer | cle

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
cercle	cercles
[sɛʁkl]

cercle masculin

1. cercle ^(oc)