cercle

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Dau latin circulus diminutiu de circus.

Prononciacion

/ˈseɾkle/

França (Bearn) : escotar « cercle »

Sillabas

cer | cle

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
cercle cercles
[ˈseɾkle] [ˈseɾkles]

cercle masculin (lengadocian) (gascon) (lemosin)

Un cercle.
  1. (geometrie) Ensems dei ponchs dau plan situats a una distància constanta sonada rai d'un ponch fixe sonat centre.
  2. (Per extension) Pèça de metal o autre, formant un cercle, qu’òm plaça a l'entorn de quicòm per lo quichar, lo tancar o l’ornar.
    • Los cercles de la bota, lo cercle d'un ròda
  3. (figurat) Amassada de personas causidas partejant d'idèas meteissas, de gosts semblants o fasent d'activitats comunas.

Variantas dialectalas

  • ceucle (gascon), (provençal), (vivaroalpenc)
  • cerc (gascon)

Traduccions

Forma de vèrb

cercle

  1. Primièra persona del sigular del present del subjonctiu de cerclar
  2. Tresena persona del sigular del present del subjonctiu de cerclar

Catalan

Etimologia

Dau latin circulus diminutiu de circus.

Prononciacion

oriental /ˈseɾkɫə/, occidental /ˈseɾkɫe/

Sillabas

cer | cle

Nom comun

Declinason
Singular Plural
cercle cercles

cercle masculin

  1. cercle (oc)

Francés

Etimologia

Dau latin circulus diminutiu de circus.

Prononciacion

/sɛʁkl/
França (Sant Llorenç de Cerdans) : escotar « cercle »

Sillabas

cer | cle

Nom comun

Declinason
Singular Plural
cercle cercles
[sɛʁkl]

cercle masculin

  1. cercle (oc)