cor

Veire tanben : còr, côr, čor

Occitan

Prononciacion

[kuɾ], /kuɾ/ (gascon) (lemosin) (lengadocian), [kuʁ], /kuʁ/ (provençal)

Forma de vèrb

cor

1. Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de córrer.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu positiu de córrer.

Catalan

Etimologia

Del latin cŏr.

Prononciacion

[kɔr], /kɔr/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
cor	cors
[kɔr]	[kɔrs]

1. Còr.

Derivats

• corada
• coratge

Judeotat

Etimologia

→ Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

[t͡ʃor], /t͡ʃor/

Adjectiu numeral

cor

1. Quatre.

Referéncias

• J. M. Agarunov, M. J. Agarunov, 1997, diccionari judeotat-rus, Moscòu, Ievreïskiï Universtet v Moskve.