còr
Aparéncia
![]() |
Occitan
Etimologia
Prononciacion
- lengadocian, gascon /ˈkɔɾ/
- França (Bearn) : escotar « còr »
- provençau /ˈkɔʀ/
Sillabas
còr
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
còr | còrs |
[kɔ] | [kɔs] |
còr masculin



- (anatomia) Organ muscular, cròs e pulsatiu assegurant la circulacion sanguina dans lo còrs uman o animal.
- (figurat) Organ conciderat coma lo sèti de la sensibilitat morala, dels sentiments e de las passions.
- (per extension) Sensibilitat, capacitat d'èsser sensible, esmavut, pertocat.
- Un òme de còr.
- (per extension) Sensibilitat, capacitat d'èsser sensible, esmavut, pertocat.
- (Per metonimia) Partida del pitre ont los baticòrs se fan sentir.
- Jurar la man sul còr.
- (per extension) Cortage; fermetat de l'arma.
- Pensada intima, disposicion de l’arma.
- Lo lengatge del còr.
- (Cartas de jòcs) Una de las quatre ensenhaS d’un jòc de cartas francés o germanic, atal nomenada que las cartas d'aquela color son marcada de còrs roges estilizats (♥️).
- (Per analogia) Mièg de quicòm.
Derivats
Traduccions
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
còr | còrs |
[kɔ] | [kɔs] |
còr masculin


- (Musica) Cola de gens que cantan ensemble.
- (Musica) Se ditz de la partida d'un pèça musicala qu'es cantada pel còr.
- (Arquitectura, Religion) Partida de la glèisa, destriat de la nau, d'ont òm canta la messa e ont se ten l’autar.
- (Per metonimia) Ensemble dels cantorals que son dins lo còr.
- (Teatre) Ensemble de personatges que cantan, pendent lo cors de la pèça, o dins los intervals.
- (Per extension) Çò que canta un còr.
Derivats
|