Vejatz lo contengut

còr

Un article de Wikiccionari.
Veire tanben : cor, còrs, còrn

Occitan

Etimologia

(nom 1) Del latin cŏr « còr, estomac », de l’indoeuropèu comun *ḱḗr entralhas »).
(nom 2) Del latin chorus « ronda, dança, còr, còla », del grèc ancian χορός

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈkɔɾ/
França (Bearn) : escotar « còr »
provençau /ˈkɔʀ/

Sillabas

còr

Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
còr còrs
[kɔ] [kɔs]

còr masculin

Digrama del còr uman
L’òme de la man sul còr de Frans Hals
As de còr
  1. (anatomia) Organ muscular, cròs e pulsatiu assegurant la circulacion sanguina dans lo còrs uman o animal.
  2. (figurat) Organ conciderat coma lo sèti de la sensibilitat morala, dels sentiments e de las passions.
    1. (per extension) Sensibilitat, capacitat d'èsser sensible, esmavut, pertocat.
      • Un òme de còr.
  3. (Per metonimia) Partida del pitre ont los baticòrs se fan sentir.
    • Jurar la man sul còr.
    1. (per extension) Cortage; fermetat de l'arma.
  4. Pensada intima, disposicion de l’arma.
    • Lo lengatge del còr.
  5. (Cartas de jòcs) Una de las quatre ensenhaS d’un jòc de cartas francés o germanic, atal nomenada que las cartas d'aquela color son marcada de còrs roges estilizats (♥️).
  6. (Per analogia) Mièg de quicòm.

Derivats

Traduccions


Nom comun 2

Declinason
Singular Plural
còr còrs
[kɔ] [kɔs]

còr masculin

Un còr cantant
Plaça del còr dins la glèisa
  1. (Musica) Cola de gens que cantan ensemble.
  2. (Musica) Se ditz de la partida d'un pèça musicala qu'es cantada pel còr.
  3. (Arquitectura, Religion) Partida de la glèisa, destriat de la nau, d'ont òm canta la messa e ont se ten l’autar.
  4. (Per metonimia) Ensemble dels cantorals que son dins lo còr.
  5. (Teatre) Ensemble de personatges que cantan, pendent lo cors de la pèça, o dins los intervals.
  6. (Per extension) Çò que canta un còr.

Derivats