cortés
Occitan
Etimologia
Del latin cohors, cohortis; (« cort »).
Prononciacion
/kuɾ'tes/
cor | tés (2)
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | cortés | corteses |
| [kuɾ'tes] | [kuɾ'te.zes] | |
| Femenin | cortesa | cortesas |
| [kuɾ'te.zɔ] | [kuɾ'te.zɔs] | |
cortés
- Confòrme a l'ideal de la cavalariá.
- Confòrme a l'ideal dels trobadors.
- (Per extension) Que mòstra de distincion, d'anar plen de cortesiá, que parla e agís amb una civilitat rafinada.