craïnejar

Occitan

Etimologia

Bastit a partir de craïnar amb lo sufix verbal -ejar

Prononciacion

[?]

Vèrb

craïnejar

1. Crussir amb de bruches pichons.
2. Gemegar.

Ex: Amb un bruch terrible, e caliá i anar de las doas mans e se i penjar de tot son pes,

fasiam liura la vièlha pòrta que craïnejava en virant sus sos cròcs

"Font De Guisard", Max Roqueta

Sinonims

• cracinejar

Traduccions

anglés: to crackle (en) catalan:

francés: craqueter (fr) italian: