deferent

Veire tanben : diferent

Occitan

Etimologia

De deferir

Prononciacion

legadocian, gascon /defeˈɾen/, /defeˈɾen/

provençau /defeˈʀẽⁿ/, /defeˈʀẽⁿ/

Sillabas

de|fe|rent

Adjectiu

deferent

Declinason
Dialècte : lengadocian
	Singular	Plural
Masculin	deferent	deferents
	[defeˈɾen]	[defeˈɾens]
Femenin	deferenta	deferentas
	[defeˈɾento̞]	[defeˈɾento̞s]

1. En parlant d'una persona o de son actitud : Que deferís, que cedís, que fa mòstra de la deferéncia.
2. En anatomia animala: Que raja cap a l’exterior.
3. En astronomia anciana: Sus que se despalçar las planetas.

Locucions

• canal deferent / canau deferent
• conduch deferent / conduit deferent
• cercle deferent

Parents

• deferir
• deferéncia

Traduccions

alemand: ehrerbietig (de), willfährig (de), übertragend (de), abführend (de), Samenleiter (de) (anatomia) anglés: deferential (en), deferent (en) basc: catalan: deferent (ca)

espanhòl: deferente (es) francés: déférent (fr) italian: deferente (it) portugués: deferente (pt)

Anglés

Etimologia

Del francés deferent

Prononciacion

/ˈdɛfəɹənt/, /ˈdɛfəɹənt/

Sillabas

de|fe|rent

Adjectiu

deferent

1. deferent ^(oc)

Catalan

Etimologia

De deferir

Prononciacion

[?]

Sillabas

de|fe|rent

Adjectiu

deferent masculin o femenin, (plurals: deferents)

1. deferent ^(oc)