denombrable
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- De denombrar
Prononciacion
- lengadocian, gascon /denumβɾaˈβle/
- provençau /denũⁿbʀaˈble/
Sillabas
de|nom|bra|ble
Adjectiu
denombrable
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | denombrable | denombrables |
| [denumβɾaˈβle] | [denumβɾaˈβles] | |
| Femenin | denombrabla | denombrablas |
| [denumβɾaˈβlo̞] | [denumβɾaˈβlo̞s] | |
- Qu’òm pòt comptar, denombrar.
- (matematicas) Se ditz d’un ensemble infinit qu'òm pòt metre en relacion bijectiva amb l’ensemble dels nombres entièrs naturals.
Antonims
- indenombrable
- non denombrable (matematicas)