desfortuna

Occitan

Etimologia

De fortuna amb lo prefixe privatiu -des.

Prononciacion

/desfuɾˈtyno̞/, /desfuɾˈtyno̞/

Adjectiu

Declinason
Singular	Plural
desfortuna	desfortunas
[desfuɾˈtyno̞]	[desfuɾˈtyno̞s]

desfortuna

1. Manca d'astrada, advesritat

Sinonims

• desavèni
• malastre / malaür
• accident
• malparada
• malabosena
• malastrada
• malandra

Traduccions

alemand: Unglück (de) anglés: misfortune (en) basc: zoritxarrda (eu) catalan: desgràcia (ca)

espanhòl: desgracia (es) francés: infortune (fr) italian: sfortuna (it) portugués: desgraça (pt)