engantar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

De gant, amb lo prefix en- e lo sufix verbal -ar.

Prononciacion

/eŋganˈta/

Sillabas

en | gan | tar (3)

Vèrb

engantar

  1. Vestir d'un gant.

Variantas dialectalas

Antonims

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu engantar
Gerondiu engantant
Participi passat
singular plural
masculin engantat engantats
femenin engantada engantadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present enganti
engante[N 1]
engantas enganta engantam engantatz engantan
Imperfach engantavi engantavas engantava engantàvem engantàvetz engantavan
Preterit engantèri engantères engantèt engantèrem engantèretz engantèron
Futur engantarai engantaràs engantarà engantarem engantaretz engantaràn
Condicional engantariái engantariás engantariá engantariam engantariatz engantarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present engante engantes engante engantem engantetz enganten
Imperfach engantèssi engantèsses engantès
engantèsse
engantèssem engantèssetz engantèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu enganta ! engantem ! engantatz !
Negatiu engantes pas ! engantem pas ! engantetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)