estriu
Aparéncia

Occitan
Etimologia
Del gotic *estriups.
Prononciacion
- lengadocian, gascon /esˈtɾiw/
- provençau /esˈtʀiw/
- Bearn : escotar « estriu »
Sillabas
es | triu
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| estriu | estrius |
| [esˈtɾiw] | [esˈtɾiws] |
estriu masculin
- Equit. Pèça de metal o de fusta que, penjada dels dos costats de la sèla d'un caval, sosten los pès del cavalièr.
- Siaguèron menat davant Francés d'Arsas, drech dins sos estrius sus un grand chival negre en perruca e tricòrne enplumachat dins son pus polit vestit d'oficièr.
- (Joan Frederic Brun, "L'anèl de la serpnassa")