estriu

Mòstra d'estrius (musèu d'Arle)

Occitan

Etimologia

Del gotic *estriups.

Prononciacion

lengadocian, gascon /esˈtɾiw/, /esˈtɾiw/

provençau /esˈtʀiw/, /esˈtʀiw/

Bearn : escotar « estriu »

Sillabas

es | triu

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
estriu	estrius
[esˈtɾiw]	[esˈtɾiws]

estriu masculin

1. Equit. Pèça de metal o de fusta que, penjada dels dos costats de la sèla d'un caval, sosten los pès del cavalièr.

Traduccions

alemand: Steigbügel (de) anglés: stirrup (en) bashquir: өҙәңге (ba) catalan: estrep (ca) dakòta : šuŋkʼínažipe (dak) espanhòl: estribo (es)

francés: étrier (fr) italian: staffa (it) lakòta : šuŋkʼínažipe (lkt) neerlandés: stijgbeugel (nl) portugués: estribo (pt) rus: стремя (ru)