expèrt
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- Del latin expertus, participi passat de experiri, far l’assag de
Prononciacion
/esˈpɛɾt/, procençau /esˈpɛʀt/
Sillabas
ex|pèrt
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Masculin | expèrt | expèrts |
| [esˈpɛɾt] | [esˈpɛɾts] | |
| Femenin | expèrta | expèrtas |
| [esˈpɛɾto̞] | [esˈpɛɾto̞s] | |
expèrt
- Qu'es fòrça assabentat dins la practica d'un art, d'una coneissença que s’apren per experiéncia.
Derivats
Traduccions
|
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| expèrt | expèrts |
| [esˈpɛɾt] | [esˈpɛɾts] |
expèrt masculin, (equivalent femenin: expèrta)
- Persona nomenada per autoritat de justícia, o causida per las partidas en interés per examinar, estimar de causas e ne far son rapòrt.
- Persona qu'a un saber, una coneissença, reconegut.
Derivats
Traduccions
|