farina

Veire tanben : fărină

De farina e de lach

Occitan

Bocaus de sau, sucre e farina

Etimologia

Del latin farīna.

Prononciacion

/faˈɾino/, /faˈɾino/

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « farina »

Sillabas

fa | ri | na (3)

Nom comun

farina femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
farina	farinas
[faˈɾino]	[faˈɾinos]

1. Resultat de la moltura del blat essencialament mas tanben d'autras cerealas, una de las basas de l'alimentacion europèa e que servís a far de pan.
   • Las sacas de farina e de bren èran ja cargadas sul carri. - ( Joan Bodon, Lo libre de Catòia, 1966, Lo libre Occitan, p. 107)

Derivats

• enfarinar
• farinèla
• farinièr
• farinièra
• farinós

Variantas dialectalas

• haria (gascon)

Traduccions

alemand: Mehl (de) neutre anglés: flour (en) neutre armèni: ալյուր (hy) breton: bleud (br) bulgar: брашно (bg) neutre catalan: farina (ca) femenin chèc: mouka (cs) danés: mel (da) espanhòl: harina (es) femenin esperanto: faruno (eo) estonian: jahu (et) francés: farine (fr) femenin francoprovençau/arpitan: farina (frp) galés: blawd (cy)

gaelic escocés: flùr (gd) grèc: αλεύρι (el) italian: farina (it) femenin naut sorab: muka (hsb) femenin neerlandés: bloem (nl) femenin, masculin, meel (nl) norvegian: mel (no) ongrés: liszt (hu) polonés: mąka (pl) portugués: farinha (pt) romanés: făină (ro) rus: мука (ru) sicilian: farina (scn) suedés: mjöl (sv) ucraïnian: борошно (uk)

Francés

Prononciacion

França (Lion) : escotar « farina »

Prononciacion

/faʁina/, /faʁina/

Forma de vèrb

farina

1. Tresena persona del singular al passat simple de l'indicatiu de fariner.

Francoprovençal

Etimologia

Del latin farīna.

Prononciacion

[faˈrina], [faˈʁina]

Nom comun

farina femenin

1. Farina.