finança

Occitan

Etimologia

Derivat de finar, dins lo sens de «sòlda, liquidacion d'un compte, d'un deute»

Prononciacion

/fiˈnanso̞/, /fiˈnanso̞/

Sillabas

fi|nan|ça

Adjectiu

Declinason
Singular	Plural
finança	finanças
[fiˈnanso̞]	[fiˈnanso̞s]

finança

1. Gestion de la fortuna, de las ressorças pecunàrias d’una persona o d'una entrepresa.
   • Contra finança
2. (al plural) Budgèt de l’Estat, sas ressorças e sas despensas.
   • Una lei de las finanças
3. (per extension) Ensemble d'aqueles que fan d'operacions de banca, de grands afars d’argent.
   • La finança internacionala.

Derivats

• finançar
• financièr
• finançament

Traduccions

alemand: Finanz (de), Finanzierung (de) anglés: finance (en) basc: finantzak (eu) catalan: finança (ca)

espanhòl: finanza (es) francés: finance (fr) italian: finanza (it) portugués: finanças (pt)

Forma de vèrb

finança

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de finançar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de finançar

Catalan

Etimologia

Derivat de finar, dins lo sens de «sòlda, liquidacion d'un compte, d'un deute»

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « finança »

Prononciacion

[?]

Sillabas

fi|nan|ça

Adjectiu

Declinason
Singular	Plural
finança	finances

finança

1. finança

Francés

Prononciacion

França (Lion) : escotar « finança »

Prononciacion

/finɑ̃sa/, /finɑ̃sa/

Forma de vèrb

finança

1. Tresena persona del singular del preterit de financer