ibrida

Occitan

Etimologia

Del latin hibrida (« bastard, de sang mesclat »), vengut hybrida per aprochament amb lo grèc ancian ὕβρις, húbris « excès » phantasma.

Prononciacion

/i'bɾidɔ/, /i'bɾidɔ/

Forma d'adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	ibrid	ibrida
	[i'bɾid]	[i'bɾidɔ]
Femenin	ibrids	ibridas
	[i'bɾids]	[i'bɾidɔs]

ibrida femenin singular

1. femenin singular de ibrid.

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
ibrida	ibridas
[i'bɾidɔ]	[i'bɾidɔs]

ibrida femenin singular (al masculin: ibrid)

1. (Automobila) Veïcul propulsat per doas fonts d’energia, mai sovent un carburant (esséncia o gasoil) e l'electricitat.
2. (Per analogia) Causa eissida de dos compausants diferents.

Forma de nom comun

1. Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de ibridar.
2. Segonda persona del singular a l'imperatiu afirmatiu de ibridar.

Derivats

• ibridacion
• ibridar