increparòri
Aparença
Occitan
Etimologia
- De increpar
Prononciacion
/iŋkɾepaˈtɔɾi/ , provençau /ɪ̃ⁿkʀepaˈtɔʀi/
Sillabas
in|cre|pa|tò|ri
Nom comun
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | increpatòri | increpatòris |
[iŋkɾepaˈtɔɾi] | [iŋkɾepaˈtɔɾis] | |
Femenin | increpatòria | increpatòrias |
[iŋkɾepaˈtɔɾjo̞] | [iŋkɾepaˈtɔɾjo̞s] |
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : provençau | ||
Singular | Plural | |
Masculin | increpatòri | increpatòris |
[ɪ̃ⁿkʀepaˈtɔʀi] | ||
Femenin | increpatòria | increpatòrias |
[ɪ̃ⁿkʀepaˈtɔʀjə] |
increpatòri
- Accion d'increpar, blaime fòrt e sevèr.
Parents
Traduccions
|