jòc

Occitan

Etimologia

Del latin jŏcus.

Prononciacion

['(d)ʒɔk] França (Bearn) : escotar « jòc »

Nom comun

jòc masculin

1. Accion de jogar.

Variantas dialectalas

• juec (provençal)

Reviradas

alemand: Spiel (de) neutre anglés: game (en) azèri: oyun (az) catalan: joc (ca) chèc: hra (cs) danés: leg (da), spil (da) espanhòl: juego (es) esperanto: ludo (eo) finlandés: francés: jeu (fr)

ido: indonesian: italian: gioco (it) neerlandés: spel (nl) polonés: gra (pl) portugués: jogo (pt) rus: игра (ru) suedés: lek (sv), spel (sv) turc: oyun (tr) ucraïnian: грa (uk)