jaç

Occitan

Etimologia

Del latin vulgar jacium, derivat del latin jacēre .

Prononciacion

/d͡ʒas/, /d͡ʒas/

França (Bearn) : escotar « jaç »

Sillabas

jaç (1)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
jaç	jaces
[d͡ʒas]	[ˈd͡ʒases]

jaç masculin

1. Airal per s'i jaire.
2. Endrech qu'un animal s'i amaga.

   Lo jaç de la lèbre.

3. Extension unifòrma d'una substància que cobrís quicòm.
4. Sisa de sediments.

   Un jaç de carbon.

Traduccions

catalan: jaç (ca) masculin (1, 2), cau (ca) masculin (2), jaciment (ca) masculin (4)

francés: couche (fr) femenin (1), tanière (fr) femenin (2), gîte (fr) masculin (2), gisement (fr) masculin (4)