animal

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin animal « èsser vivent, èsser animat, creatura ».

Prononciacion

/aniˈmal/

Lengadocian : escotar « animal »

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
animal animals
[aniˈmal] [aniˈmals]

animal masculin

  1. Èsser organizat, dotat de sensibilitat e de movement.
    Los cavals e los òmes son d'animals.
  2. (Per extension) (Zoologia) Metazoari.

Sinonims

Animal non uman (3) :

Mots aparentats

Derivats

Traduccions

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin animal animals
[aniˈmal] [aniˈmals]
Femenin animala animalas
[aniˈmalo] [aniˈmalos]

animal masculin

  1. Relatiu als animals.
    Vida animala.
    Las facultats animalas.
    Las foncions animalas.

Sinonims

Inuman (2) :

Carnal (4) :

Antonims

En rapòrt amb los animals (1) :

Çò qu'es material (3) :

Carnal (4) :

Derivats

Traduccions

Vejatz tanben

Catalan

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

Espanha (Vila-real) : escotar « animal »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
animal animals

animal masculin

  1. Animal.

Adjectiu

Declinason
Singular Plural
animal animals

animal masculin o femenin

  1. Animal.

Anglés

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

/ˈæ.nə.məl/

Reialme Unit (Londres) : escotar « animal » Estats Units d'America (Los Angeles) : escotar « animal » Reialme Unit (Escòcia) : escotar « animal » Índia : escotar « animal » Estats Units d'America (Tèxas) : escotar « animal »

Nom comun

animal (plural : animals)

  1. animal.

Espanhòl

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

/aniˈmal/

Prononciacion

Espanha (Vila-real) : escotar « animal »

escotar « animal »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
animal animales
[aniˈmal] [aniˈmales]

animal masculin

  1. animal.

Francés

Etimologia

Del latin animal (« èsser vivent », « èsser animat », « creatura »).
« Lo tèrme âme apareis d'en primièr al sègle X, derivat del latin anima que definís la part imateriala d'un individú, son principi espiritual de vida. Puèi, dos sègles mai tard, se construís animal, lo que es animat pel buf, aquesta ama. L'òme es un èsser animat, e perteja aquesta particularitat lexicala amb totes los animals - la naissença dels mots es ni innocenta ni azardosa. » (Jean Réal, Bêtes et juges, Paris, Buchet Castel, 2006)

Prononciacion

/aniˈmal/

França (Grenòble) : escotar « animal » França (Vòges) : escotar « animal » França (París) : escotar « animal » Soïssa (Canton de Valés) : escotar « animal »

França (Vòges) : escotar « animal » França (Montpolhan) : escotar « animal » França (París) : escotar « animal » França (Vòges) : escotar « animal » França (Angieus) : escotar « animal » França (Muntzenheim) : escotar « animal » escotar « animal » França (Sant Estève) : escotar « animal » França (Erau) : escotar « animal » Soïssa (Lausana) : escotar « animal » escotar « animal » França (Mètz) : escotar « animal » França (Lion) : escotar « animal » escotar « animal » escotar « animal » Soïssa (Canton de Valés) : escotar « animal » França (Montpelhièr) : escotar « animal » França (Rems) : escotar « animal » França (Lion) : escotar « animal » França (Tors) : escotar « animal » França (Mülhausen) : escotar « animal » escotar « animal » França (Sant Llorenç de Cerdans) : escotar « animal »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
animal animaux
[aniˈmal] [aniˈmo]

animal masculin

  1. Èsser organizat, dotat de sensibilitat e de movement.
    Les chevaux et les hommes sont des animaux.
  2. (Per extension) (Zoologia) Metazoari.
    Les éponges, les tuniciers ou les anémones sont des animaux, bien qu’ils soient fixés à leur stade adulte.
  3. Tous les animaux à l’exception des humains. Se dit souvent par opposition aux humains.
    L'homme élève des animaux.
  4. (Figurat) familiar (Pejoratiu) Personne stupide ou grossière.
    Cet homme est un véritable animal.

Sinonims

Èsser dotat de sensibilitat e de movement (1) :

Metazoari (2) :

Animal non uman (3) :

Derivats

Adjectiu

Declinason
Singular Plural
animal animaux
[aniˈmal] [aniˈmo]

animal

  1. Qu'a una relacion amb los animals.
    L’économie animale.
    Vie animale.
    Les facultés animales.
    Les fonctions animales.
    Les esprits animaux.
    Il y a une multitude d’espèces animales dans un marais.
    règne animal : l’ensemble de tous les animaux connus.
    matière, substance animale : tota matièra o substància que dintra dins la constitucion de l’animal, o que proven dels animals.
    huile animale, acide animal : los òlis, los acids que extraitz de las matièras animalas.
    (Vièlh) chimie animale : la que s’occupa de l’analisi de las matièras animalas. Uèi, s'emplega puslèu lo tèrme de bioquimia animala.
  2. (Figurat) Inuman, fèr, violent.
    Cet homme là a une attitude animale.
  3. Se ditz de còps de çò que en nos es material o fisic.
    La partie animale de l’homme.
  4. (Religion) Sensual, carnal.
    L’homme animal ne comprend pas ce qui est de Dieu.

Sinonims

Inuman (2) :

Carnal (4) :

Antonims

En rapòrt amb los animals (1) :

Çò qu'es material (3) :

Carnal (4) :

Derivats

Latin

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Nom comun

Cas Singular Plural
Nominatiu ănĭmăl ănĭmālĭă
Vocatiu ănĭmăl ănĭmālĭă
Accusatiu ănĭmăl ănĭmālĭă
Genitiu ănĭmālĭs ănĭmālĭŭm
Datiu ănĭmālī ănĭmālĭbŭs
Ablatiu ănĭmālī ănĭmālĭbŭs

ănĭmăl, ănĭmālis neutre 3ena declinason, imparisillabica

  1. Èsser vivent, èsser animat, creatura, animal.

Papiamento

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Nom comun

animal

  1. Animal, bèstia.

Sinonims

Portugués

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

Portugal (Porto) : escotar « animal »

Estats Units d'America : escotar « animal »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
animal animais

animal masculin

  1. Animal.

Adjectiu

animal masculin o femenin

  1. Animal.

Romanés

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Nom comun

animal

  1. Animal, bèstia.

Prononciacion