matematic
Occitan
Etimologia
Del latin mathematicus, eissit del grèc ancian μαθηματικός, mathematikos (« al subjècte de las sciéncias matematicas »).
Prononciacion
/matemaˈtik/
Sillabas
ma | te | ma | tic (4)
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Masculin | mecanic | matematics |
| [matema'tik] | [matema'tiks] | |
| Femenin | matematica | matematicas |
| [matemaˈtiko̞] | [matemaˈtiko̞s] | |
matematic
- Qu'es relatiu a las matematicas, a la sciéncia dels nombres, de las figuras e dels movements.
- Que resulta de las quita qualitats del rasonament matematic, deductiu, rigorós, exacte, etc.
- Amb una precision matematica.
- (familiar) Absoludament segur, inevitable
- Qu'es apte a l’estudi o a la practica de las matematicas.
- Un esperit matematic.
- Purament abstrach.
Derivats
Traduccions
|
|