meriti

Un article de Wikiccionari.
Veire tanben : merit, merite

Occitan

Etimologia

Del latin meritum « recompensa ».

Prononciacion

/me'ɾiti/

Sillabas

me|ri|ti

Nom comun

Declinason
Singular Plural
meriti meritis
[me'ɾiti] [me'ɾitis]

meriti masculin

  1. Çò que fa una persona digna d’estima.
    • Caldriá balhar los emplecs al meriti e non pas a la favor.
  2. Çò que las causas an de bon e d’estimable.
    • Comparar los meritis de doas opcions politicas
  3. (religion) Çò que fa Dieu misericordiós per sos fidèls.
    • Dieu nos jutjarà segon lo meriti de nòstras òbras.

Variantas dialectalas

Parents

Traduccions

Forma de vèrb

meriti

  1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de meritar

Catalan

Prononciacion

oriental /məˈɾiti/, occidental /meˈɾiti//

Forma de vèrb

meriti

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de meritar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de meritar
  3. Segonda persona del singular de l'imperatiu de meritar

Esperanto

Etimologia

Creat a partir del francés mériter amb lo sufix verbal -i.

Prononciacion

[me'riti] França (Tolosa) : escotar « meriti »

Sillabas

me | ri | ti (3)

Vèrb

meriti

Traduccions

Italian

Prononciacion

oriental /'mɛriti/

Forma de nom comun

meriti

  1. Plural de merito

Forma de vèrb

meriti

  1. Segonda persona del singular del present de l'indicatiu de meritare
  2. Primièra persona del singular del present del subjunctiu de meritare
  3. Segonda persona del singular del present del subjunctiu de meritare
  4. Tresena persona del singular del present del subjunctiu de meritare
  5. Tresena persona del singular de l'imperatiu de meritare