meriti

Un article de Wikiccionari.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Blue Glass Arrow.svg Veire tanben : merit, merite

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

Del latin meritum « recompensa ».

Prononciacion

[me'ɾiti]

Sillabas

me|ri|ti

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
meriti meritis
[me'ɾiti] [me'ɾitis]

meriti masculin

  1. Çò que fa una persona digna d’estima.
    • Caldriá balhar los emplecs al meriti e non pas a la favor.
  2. Çò que las causas an de bon e d’estimable.
    • Comparar los meritis de doas opcions politicas
  3. (religion) Çò que fa Dieu misericordiós per sos fidèls.
    • Dieu nos jutjarà segon lo meriti de nòstras òbras.

Variantas dialectalas

Parents

Reviradas

Open book 01.svgForma de vèrb

meriti

  1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de meritar

Catalan Flag of Catalonia.svg

Prononciacion

oriental [məˈɾiti], occidental [meˈɾiti/]

Open book 01.svgForma de vèrb

meriti

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de meritar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de meritar
  3. Segonda persona del singular de l'imperatiu de meritar

Esperanto Flag of Esperanto.svg

Etimologia

Creat a partir del francés mériter amb lo sufix verbal -i.

Prononciacion

[me'riti] França (Tolosa) : escotar « meriti »

Sillabas

me | ri | ti (3)

Open book 01.svgVèrb

meriti

Reviradas

Italian Flag of Italy.svg

Prononciacion

oriental ['mɛriti]

Open book 01.svgForma de nom comun

meriti

  1. Plural de merito

Open book 01.svgForma de vèrb

meriti

  1. Segonda persona del singular del present de l'indicatiu de meritare
  2. Primièra persona del singular del present del subjunctiu de meritare
  3. Segonda persona del singular del present del subjunctiu de meritare
  4. Tresena persona del singular del present del subjunctiu de meritare
  5. Tresena persona del singular de l'imperatiu de meritare