nan
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Occitan
Francés
Occitan 
Etimologia
Del latin nanus ; aparentat a nano-.
Prononciacion
[na]
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | nan | nans |
| [na] | [nans] | |
| Femenin | nana | nanas |
| [nanɔ] | [nanɔs] | |
nan
- Persona o causa bravament pichonèla
Nom comun
nan
- Uman d’una talha fòrça mai pichona que la talha ordinària.
- (Fantastic) Creatura mitologica dels mèsme aspècte qu’un uman, mas de talha mai pichona
- (Mitologia germanica) Gnòm.
- (Pejoratiu) (Figurat) Persona o entitat personificada de pauca d’influéncia o de pauca amplor.
Prefixe
- NAN- forma prefixada del ancian νᾶνος, nânos (« nan »).
Parents
Francés 
Prononciacion
[nɑ̃]
Interjeccion
nan
- (Familiar) Varianta de non (utilizat coma responsa a una question tancada o un òrdre).
Tobati
Etimologia
Del protooceanian *(d)ranum.
Prononciacion
Nom comun
nan
- Aiga.
Referéncias
- Malcolm Ross, 1996, On the Genetic Affiliation of the Oceanic Languages of Irian Jaya, Oceanic Linguistics 35:2, p. 259-271.