onda
Occitan 
Etimologia
- Del latin unda « onda, aiga, agitacion ».
Prononciacion
- lengadocian, gascon [ˈundo̞]
- escotar « onda »
- provençau [ˈũⁿdə] ,
Sillabas
on|da
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
onda | ondas |
[ˈundo̞] | [ˈundo̞s] |
onda femenin
- (fisica) Ondulacion d’un mitan elastic o d’un flus electromagnetic.
- (per extension) Perturbacion d’un mitan que se propaga.
- (oceanografia) Moviment oscillatori de las aigas de mar en que pojan e davalan.
- (espacialament) Moviments concentrics de l'aiga que pren lo bolh.
- (familièr, al plural) Emission radiofonica o televisuala.
- (poetic) L’aiga, en general.
- (poetic) La mar.
- (familièr, al plural) Çò que presenta una susfàcia rugada, alternativament concava e convèxa
- (familièr, al plural) Element decoratiu que simula una linha ondulada
Locucions derivadas
Derivats
Sinonims
moviment de la mar
Traduccions
|
Forma de vèrb
onda
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondar
Catalan 
Etimologia
- Del latin unda « onda, aiga, agitacion ».
Prononciacion
- oriental [ˈondə] , occidental [ˈonda]
Sillabas
on|da
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
onda | ondes |
onda femenin
- Partida curvilinèa sinuosa que se forma suls còrses flexibles.
→ veire ona
Forma de vèrb
onda
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondar
Espanhòl 
Etimologia
- Del latin unda « onda, aiga, agitacion ».
Prononciacion
- [ˈõn̪d̪a]
Sillabas
on|da
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
onda | ondas |
onda femenin
Forma de vèrb
onda
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondar
Italian 
Etimologia
Prononciacion
['onda]
Sillabas
on|da
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
onda | onde |
onda femenin
Derivats
Forma de vèrb
onda
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondare
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondare
Portugués 
Etimologia
- Del latin unda « onda, aiga, agitacion ».
Prononciacion
- Portugal [ˈõdɐ]
- Brasil [ˈõdɐ] , [ˈõdə]
Sillabas
on|da
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
onda | ondas |
onda femenin
Forma de vèrb
onda
Categorias :
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en occitan
- Vèrbes conjugats en occitan
- catalan
- Mots en catalan eissits d’un mot en latin
- Vèrbes conjugats en catalan
- espanhòl
- Mots en espanhòl eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en espanhòl
- Vèrbes conjugats en espanhòl
- italian
- Noms comuns en italian
- portugués
- Mots en portugués eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en portugués