onda

Occitan

Etimologia

Del latin unda « onda, aiga, agitacion ».

Prononciacion

lengadocian, gascon [ˈundo̞], /ˈundo̞/

escotar « onda »

provençau [ˈũⁿdə], /ˈũⁿdə/,

Sillabas

on|da

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
onda	ondas
[ˈundo̞]	[ˈundo̞s]

onda femenin

1. (fisica) Ondulacion d’un mitan elastic o d’un flus electromagnetic.
2. (per extension) Perturbacion d’un mitan que se propaga.
3. (oceanografia) Moviment oscillatori de las aigas de mar en que pojan e davalan.
4. (espacialament) Moviments concentrics de l'aiga que pren lo bolh.
5. (familièr, al plural) Emission radiofonica o televisuala.
6. (poetic) L’aiga, en general.
7. (poetic) La mar.
8. (familièr, al plural) Çò que presenta una susfàcia rugada, alternativament concava e convèxa
9. (familièr, al plural) Element decoratiu que simula una linha ondulada

Locucions derivadas

• longor d’onda
• onda de tust
• onda de Kelvin-Helmholtz
• sus las ondas

Derivats

ondada ondar ondejar ondenc ondina

ondós ondulacion ondulador / ondulader ondular ondulós

Sinonims

moviment de la mar

• èrsa

Traduccions

alemand: Welle (de) anglés: wave (en) basc: catalan: ona (ca) (fisica, aiga...), onda (ca) (element decoratiu...)

espanhòl: onda (es) francés: onde (fr) italian: onda (it) portugués: onda (pt)

Forma de vèrb

onda

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondar

Catalan

Etimologia

Del latin unda « onda, aiga, agitacion ».

Prononciacion

oriental [ˈondə], /ˈondə/, occidental [ˈonda], /ˈonda/

Sillabas

on|da

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
onda	ondes

onda femenin

1. Partida curvilinèa sinuosa que se forma suls còrses flexibles.

→ veire ona

Forma de vèrb

onda

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondar

Espanhòl

Etimologia

Del latin unda « onda, aiga, agitacion ».

Prononciacion

[ˈõn̪d̪a], /ˈõn̪d̪a/

Sillabas

on|da

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
onda	ondas

onda femenin

1. onda ^(oc)

Forma de vèrb

onda

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondar

Italian

Etimologia

Del latin ŭnda.

Prononciacion

['onda], /'onda/

Sillabas

on|da

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
onda	onde

onda femenin

1. èrsa ^(oc)
2. Fis. onda ^(oc)

Derivats

ondata ondeggiare ondina ondosità

ondoso ondulare ondulazione

Forma de vèrb

onda

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondare
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondare

Portugués

Etimologia

Del latin unda « onda, aiga, agitacion ».

Prononciacion

Portugal [ˈõdɐ], /ˈõdɐ/

Brasil [ˈõdɐ], /ˈõdɐ/, [ˈõdə], /ˈõdə/

Sillabas

on|da

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
onda	ondas

onda femenin

1. onda ^(oc)

Forma de vèrb

onda

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondar