precursora
Aparença
Occitan
Etimologia
- Del latin praecursor « que corrís en davant, que precedís », de praecurrere.
Prononciacion
lengadocian, gascon /pɾekyɾˈsuɾo̞/ , provençau /pʀekyʀˈsuʀə/
Sillabas
pre|cur|so|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
precursora | precursoras |
[pɾekyɾˈsuɾo̞] | [pɾekyɾˈsuɾo̞s] |
precursora femenin, (equivalent masculin: precursor)
- (religion) Persona que ven abans qualqu’un mai.
- Persona que fa la dralha, que precedís e anóncia una granda personalitat, un movement, una descobèrta.
Sinonims
Traduccions
|
Forma d'adjectiu
precursora
- femenin singular de precursor.
Catalan
Etimologia
- Del latin praecursor « que corrís en davant, que precedís », de praecurrere.
Prononciacion
Sillabas
pre|cur|so|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
precursora | precursores |
precursora
Forma d'adjectiu
precursora
- femenin singular de precursor.
Espanhòl
Etimologia
- Del latin praecursor « que corrís en davant, que precedís », de praecurrere.
Prononciacion
Sillabas
pre|cur|so|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
precursora | precursoras |
precursora
Forma d'adjectiu
precursora
- femenin singular de precursor.
Portugués
Etimologia
- Del latin praecursor « que corrís en davant, que precedís », de praecurrere.
Prononciacion
Sillabas
pre|cur|so|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
precursora | precursoras |
precursora
Forma d'adjectiu
precursora
- femenin singular de precursor.
Categorias :
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en occitan
- Formas d'adjectius en occitan
- catalan
- Noms comuns en catalan
- Formas d'adjectius en catalan
- espanhòl
- Mots en espanhòl eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en espanhòl
- Formas d'adjectius en espanhòl
- portugués
- Mots en portugués eissits d’un mot en latin