rusa

Occitan

Etimologia

Del latin recusare.

Prononciacion

[ˈryzo̞], /ˈryzo̞/

França (Bearn) : escotar « rusa »

Sillabas

ru|sa

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
rusa	rusas
[ˈryzo̞]	[ˈryzo̞s]

rusa femenin

1. Estratagèma ingenhós utilizat per subrepassar son un enemic, escapar a un predator o enganar una victima.
2. Talent que ten una persona per enganar altrú.

Sinonims

• artifici
• finta
• engana
• estratagèma
• astúcia

Derivats

• rusar
• rusat

Reviradas

alemand: List (de), Irreführung (de), Täuschung (de) anglés: ruse (en), ploy (en), trick (en) basc: maltzurrak (eu), trikimailu (eu) catalan: astúcia (ca), truc (ca)

espanhòl: astucia (es), truco (es) francés: ruse (fr) italian: trucco (it) portugués: truque (pt)

Forma de vèrb

rusa

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rusar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rusar

Espanhòl

Etimologia

De Rusia, (Russia).

Prononciacion

[rusa], /rusa/

Sillabas

ru|sa

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
rusa	rusas
[rusa]	[rusas]

rusa femenin

1. Russa, abitanta de Russia.

Forma d'adjectiu

rusa

1. Femenin singular de ruso.

Francés

Prononciacion

[ʁyza], /ʁyza/

Forma de vèrb

rusa

1. Tresena persona del singular del passat simple de ruser.