testament
Salta a la navegació
Salta a la cerca
![]() |
Occitan 
Etimologia
- Del latin testamentum.
Prononciacion
[testaˈmen] , provençau [testaˈmẽⁿ] França (Bearn) : escotar « testament »
Sillabas
tes|ta|ment
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
testament | testaments |
[testaˈmen] | [testaˈmens] |
testament masculin
- Acte formal e personal que pausa las volontats darrièiras.
- Testament olograf, aquel qu'es escrich, datat e signat de la man del testador.
- Testament public o autentic, aquel que lo natari entend e recep segon las formas.
- Testament mistic o secret, Aquel escrich, al mens signat e sagelat pel testador, e que lo notari recep sens conéisser lo contengut.
- Testament ab irato, Aquel qu'es fach per un motiu d'òdi o de colèra.
- Testament politic Escrichs politics postums dels òmes d'Estat.
- (figurat) Conselhs que se lèga a sa descendéncia.
Derivats
Parents
Traduccions
|
Anglés 
Etimologia
- Del latin testamentum.
Prononciacion
[ˈtɛstəmənt]
Sillabas
tes|ta|ment
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
testament | testaments |
testament
Catalan 
Etimologia
- Del latin testamentum.
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « testament »
Prononciacion
- Oriental: central [təstəˈmen] , balear [təstəˈment]
- Occidental: nord-occidental [testaˈmen] , valencian [testaˈment]
Sillabas
tes|ta|ment
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
testament | testaments |
testament masculin
Francés 
Etimologia
- Del latin testamentum.
Prononciacion
[tɛstamɑ̃]
Sillabas
tes|ta|ment
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
testament | testaments |
testament masculin