tormenta

Occitan

Etimologia

Del latin tormenta « torments », neutre plural (de tormentum) vengut femenin singular.

Prononciacion

/tuɾˈmento̞/, /tuɾˈmento̞/, provençau /tuʀˈmento̞/, /tuʀˈmento̞/

Sillabas

tor|men|ta

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
tormenta	tormentas
[tuɾˈmento̞]	[tuɾˈmento̞s]

tormenta femenin

1. Auratge, borrasca, gròssa tempèsta.
2. (figurat) Treble que bolega un país.

Sinonims

• tempèsta
• chavana
• bofaniá
• temporal
• borrasca
• auristre
• bofarada
• ventada

Parents

• tormentaire
• tormental

Forma de vèrb

tormenta

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tormentar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu adirmatiu de tormentar

Espanhòl

Etimologia

Del latin tormenta « torments », neutre plural (de tormentum) vengut femenin singular.

Prononciacion

/toɾˈmenta/, /toɾˈmenta/

Sillabas

tor|men|ta

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
tormenta	tormentas
[toɾˈmenta]	[toɾˈmentas]

tormenta femenin

1. tormenta ^(oc)

Forma de vèrb

tormenta

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tormentar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu adirmatiu de tormentar

Portugués

Etimologia

Del latin tormenta « torments », neutre plural (de tormentum) vengut femenin singular.

Prononciacion

Brasil : escotar « tormenta »

Prononciacion

Portugal /toɾˈmẽtɐ/, /toɾˈmẽtɐ/; Brasil /toɦˈmẽtɐ/, /toɦˈmẽtɐ/, /toɾˈmẽjtə/, /toɾˈmẽjtə/

Sillabas

tor|men|ta

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
tormenta	tormentas

tormenta femenin

1. tormenta ^(oc)