trencar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

  1. un etimon latin trinicare (« copar en tres ») que ven de trini (« per tres, a chascun tres ») ;
  1. un etimon gallés trincare, trancare (« copar »), a 'prueimar dau latin trunco, truncare (« copar, troncar, trenchar »), a costat de tronco (« tronc »), l’espanhòu a tranca (« barra, bilhon »).

Prononciacion

/tɾeŋˈka/

França (Bearn) : escotar « trencar »

Vèrb

trencar

  1. Devesir quicòm de dur en mai d'un troces.

Variantas dialectalas[modificar]

Mots aparentats

Traduccions