amb

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

De l'occitan ancian ab, vengut del latin apud « prèp ». Existisson divèrsas variacions dins l'oral tradicional.

Prononciacion

/am/, /amb/

França (Bearn) : escotar « amb »

Preposicion

amb

  1. En companhiá de.
Soi vengut amb el

Variantas dialectalas

  • dab (gascon)
  • damb (aranés)
  • tamb (aranés)
  • ambé (provençal)
  • embé (provençal)
  • emb (lemosin)
  • ambo (vivaroaupenc)
  • abo (vivaroaupenc)[1]
  • 'mbo (vivaroaupenc)[2]
  • 'o (de ambo) (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Bardonescha)[3]
  • 'ò (de ambo) (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Archamola)[4]
  • ab (gardiòl)

Sinonims

  • avèc (lemosin), (marchés), (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Chaumont)[5]
  • avèque (lemosin)
  • 'vèque (lemosin), (marchés)
  • 'vèc (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Exilhas, Chaumont)[6]

Traduccions

Referéncias

  1. Ésse soun mèitre de Renato Sibille, Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle Susa. 2014. p.159
  2. Ésse soun mèitre de Renato Sibille, Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle Susa. 2014. p.159
  3. Ésse soun mèitre de Renato Sibille, Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle Susa. 2014. p.159
  4. Ésse soun mèitre de Renato Sibille, Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle Susa. 2014. p.159
  5. Ésse soun mèitre de Renato Sibille, 2014. P.159
  6. Ésse soun mèitre de Renato Sibille, Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle Susa. 2014. p.159