amb

Occitan

Etimologia

De l'occitan ancian ab, vengut del latin apud « prèp ». Existisson divèrsas variacions dins l'oral tradicional.

Prononciacion

[am], /am/, [amb], /amb/

França (Bearn) : escotar « amb »

Preposicion

amb

1. En companhiá de.

Soi vengut amb el

Variantas dialectalas

• dab (gascon)
• damb (aranés)
• tamb (aranés)
• ambé (provençal)
• embé (provençal)
• emb (lemosin)
• ambo (vivaroaupenc)
• abo (vivaroaupenc)
• 'mbo (vivaroaupenc)
• 'o (de ambo) (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Bardonescha)
• 'ò (de ambo) (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Archamola)
• ab (gardiòl)

Sinonims

• avèc (lemosin), (marchés), (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Chaumont)
• avèque (lemosin)
• 'vèque (lemosin), (marchés)
• 'vèc (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Exilhas, Chaumont)

Reviradas

alemand: mit (de) anglés: with (en) catalan: amb (ca) chèc: s (cs) espanhòl: con (es) francés: avec (fr) ebrèu: עם (he) ('im) italian: con (it)

neerlandés : met (nl) polonés : z (pl) portugués : com (pt) romanés: cu (ro) sard: cun (sc) naut sorab: z (hsb) sicilian: cu (scn) ucraïnian: з (uk)