ara

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Probablament del latin hac hora o ben ad horam.

Prononciacion

/ˈaɾo/

França (Bearn) : escotar « ara »

Sillabas

a | ra (2)

Advèrbi

ara

  1. A aqueste moment.

Variantas dialectalas

  • aura (lemosin)
  • aüra (niçard)
  • euira [1] (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Chaumont)
  • ieuira [2] (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Orç/Ols)
  • v-euira [3] (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Las Clavieras)
  • lh-euira [4] (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Exilhas)
  • v-oeira[5] (vivaroaupenc, Fenils/Finhòu)
  • abaura[6] (bas-lemosin, Corresa)
  • avora[7] (auvernhat)
  • aiara[8] (auvernhat)
  • agore[9] (marchés borbonés)

Traduccions

Romanés

Etimologia

Del latin arāre.

Prononciacion

/aˈra/

Romania (Craiova) : escotar « ara »

Vèrb

a ara

  1. Laurar.

Derivats

Referéncias

  1. Ésse soun mèitre. Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle di Susa, de Renato Sibille
  2. Ésse soun mèitre. Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle di Susa, de Renato Sibille
  3. Ésse soun mèitre. Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle di Susa, de Renato Sibille
  4. Ésse soun mèitre. Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle di Susa, de Renato Sibille
  5. Ésse soun mèitre. Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle di Susa, de Renato Sibille
  6. Dictionnaire français-occitan (limousin-marche-périgord), de Yves lavalade ; IEO Lemosin
  7. Joan-D. Ros, lexic auvernhat / òc estandard
  8. Joan-D. Ros, lexic auvernhat / òc estandard
  9. Henri Grobost, escrivaire de Navas (borbonés), escrich en grafiá patoisanta « agour' »