automobil
Aparéncia
Occitan
Etimologia
Mot ibrid compausat de l’element latin mobile, de movere, « mòure », e de l’element grèc auto, de αυτοϛ, « se meteis ».
Prononciacion
/autumu'βil/
Sillabas
au|to|mo|bil
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | automobil | automobils |
| [autumu'βil] | [autumu'βils] | |
| Femenin | automobila | automobilas |
| [autumu'βilo̞] | [autumu'βilo̞s] | |
automobil
- Que se mòu de se meteis, sens ajuda e especialament sens caval.
- Relatiu a quin que siá objècte capable de se desplaçar de biais autonòm, subretot los veïculs terrèstres.
- Especialament: veïcul, veitura automobila. Moguda per un motor, sens caval.
- Al subjècte de las automobilas.
- Un garatge automobil.
Variantas dialectalas
Traduccions
|