calfar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin vulgar *calefare, en latin classic calefacere.

Prononciacion

/kalˈfa/

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « calfar »

Sillabas

cal | far (2)

Vèrb

calfar

  1. Far venir caud.

Variantas dialectalas

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu calfar
Gerondiu calfant
Participi passat
singular plural
masculin calfat calfats
femenin calfada calfadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present calfi
calfe[N 1]
calfas calfa calfam calfatz calfan
Imperfach calfavi calfavas calfava calfàvem calfàvetz calfavan
Preterit calfèri calfères calfèt calfèrem calfèretz calfèron
Futur calfarai calfaràs calfarà calfarem calfaretz calfaràn
Condicional calfariái calfariás calfariá calfariam calfariatz calfarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present calfe calfes calfe calfem calfetz calfen
Imperfach calfèssi calfèsses calfès
calfèsse
calfèssem calfèssetz calfèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu calfa ! calfem ! calfatz !
Negatiu calfes pas ! calfem pas ! calfetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)