candor

Occitan

Etimologia

Del latin candor « blanc ».

Prononciacion

[kanˈdu], /kanˈdu/, provençau [kãⁿˈdu], /kãⁿˈdu/ França (Bearn) : escotar « candor »

Sillabas

can|dor

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
candor	candors
[kanˈdu]	[kanˈdus]

candor femenin

1. Al sens etimologic, blancor, puretat.
2. Puretat d'arma ; fisança ; ingenuitat ; franquesa.
3. (per extension) Fisança excessiva ; necitge.

Parents

• cande

Traduccions

alemand: Offenheit (de) anglés: honesty (en), candour (en) basc: kutxada (eu) catalan: candor (ca)

espanhòl: candor (es) francés: candeur (fr) italian: candore (it) portugués: candura (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin candor « blanc ».

Prononciacion

catalan central, balear : [kənˈdo], /kənˈdo/

valencian : [kanˈdoɾ], /kanˈdoɾ/

rosselhonés : [kənˈdu], /kənˈdu/

nòrd occidental : [kanˈdo], /kanˈdo/

Sillabas

can|dor

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
candor	candors

candor femenin

1. candor ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin candor « blanc ».

Prononciacion

[kanˈdoɾ], /kanˈdoɾ/

Sillabas

can|dor

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
candor	candores

candor femenin

1. candor ^(oc)