climat
Occitan 
Etimologia
- Del latin clima (genitu climatis) del grèc ancian κλίμα, klima (« inclinason de la Tèrra cap al pòl », del vèrbe κλίνειν, klinein (« clinar, far penjar »).
Prononciacion
[kliˈmat]
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
climat | climats |
[kliˈmat] | [kliˈmats] |
climat
- Ensemble de las condicions atmosfericas e meteorologicas d’una region geografica donadas pendent un temps donat.
- Un climat arid.
- (figurat) Atmosfèra, ambient.
- Un climat d'inseguretat.
Derivats
Traduccions
Francés 
Etimologia
- Del latin clima (genitu climatis) del grèc ancian κλίμα, klima (« inclinason de la Tèrra cap al pòl », del vèrbe κλίνειν, klinein (« clinar, far penjar »).
Prononciacion
[klima]
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
climat | climats |
[klima] |
climat