comanda

Occitan

Etimologia

De comandar

Prononciacion

lengadocian, gascon /kumanˈðo̞/, /kumanˈðo̞/

escotar « comanda »

provençau /kumãⁿˈda/, /kumãⁿˈda/

Sillabas

co|man|da

Adjectiu

Declinason
Singular	Plural
comanda	comandas
[kumanˈðo̞]	[kumanˈðo̞s]

comanda femenin

1. (comèrci) Òrdre donat a un fabricant, a un obrièr, a un artista de far un cèrt obratge, o a un mercand de far una cèrta liurason.
2. (tecnologia) Mecanisme d’aviada.
3. (programacion) comanda informatica.

Traduccions

alemand: Auftrag (de) anglés: order (en) (1), procurement (en) (1),booking (en) (1), command (en) (2), control (en) (2) basc: agindu (eu) catalan: comanda (ca), encàrrec (ca)

espanhòl: pedido (es), encargo (es), demanda (es) francés: commande (fr) italian: ordine (it) portugués: encomenda (pt), pedido (pt)

Forma de vèrb

comanda

1. Tresena persona del singular del present de l'indication de comandar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de comandar

Catalan

Etimologia

De comandar

Prononciacion

Oriental: central /kuˈmandə/, /kuˈmandə/, balear /koˈmandə/, /koˈmandə/, /kuˈmandə/, /kuˈmandə/

Occidental: nord-occidental /koˈmanda/, /koˈmanda/, valencian /koˈmanda/, /koˈmanda/, /kuˈmanda/, /kuˈmanda/

Sillabas

co|man|da

Adjectiu

Declinason
Singular	Plural
comanda	comandes

comanda femenin

1. comanda ^(oc), Òrdre de far, de liurar.

Forma de vèrb

comanda

1. Tresena persona del singular del present de l'indication de comandar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de comandar