Vejatz lo contengut

critique

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del grèc ancian κρίνω, « jutjar ».

Prononciacion

/kɾi'tike/

Forma de vèrb

critique

  • Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de criticar (Lemosin, provençal e regions lengadocianas de Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)
  • Primièra persona del singular al present del subjonctiu de criticar (lemosin, lengadocian e provençal)
  • Tresena persona del singular al present del subjonctiu de criticar.

Parents

Anglés

Etimologia

Manlèu del francés critique.

Prononciacion

/krɪˈtiːk/

Nom comun

critique

Vèrb

to critique

Sinonims

Espanhòl

Etimologia

Del grèc ancian κρίνω, « jutjar ».

Prononciacion

/kɾi'tike/

Forma de vèrb

critique

  1. Primièra persona del singular del present del subjuntiu de criticar.
  2. Tresan persona del singular del present del subjuntiu de criticar.
  3. Segonda persona del singular de l'imperatiu de criticar.


Francés

Etimologia

Del grèc ancian κρίνω, « jutjar ».

Prononciacion

/kʁi.tik/

Adjectiu

Declinason
Singular Plural
critique critiques
[kʁi.tik]

critique

  1. critic (masculin) critica (feminin)

Nom comun

Declinason
Singular Plural
critique critiques
[kʁi.tik]

critique

  1. Art de criticar: critica
  2. Femna que critica: critica

Forma de vèrb

critique

  1. Primièra persona del singular del present del subjuntiu de criticar.
  2. Tresan persona del singular del present del subjuntiu de criticar.
  3. Segonda persona del singular de l'imperatiu de criticar.

Portugués

Etimologia

Del grèc ancian κρίνω, « jutjar ».

Prononciacion

/kɾi'ʈʃike/

Forma de vèrb

critique

  1. Primièra persona del singular del present del subjuntiu de criticar.
  2. Tresan persona del singular del present del subjuntiu de criticar.
  3. Segonda persona del singular de l'imperatiu negatiu de criticar.
  4. Segonda persona (usted) del singular de l'imperatiu positiu de criticar.