embotir

Occitan

Etimologia

De bot amb lo prefix «em-» e lo sufix «-ir»

Prononciacion

/embuˈti/, /embuˈti/

França (Bearn) : escotar « embotir »

Sillabas

em|bo|tir

Vèrb

embotir

1. (Art) Far venir convèx, far venir bombut una placa, per embotiment.
2. (Art) Martelar o repossar una placa de metal per l’arredondir, i formar lo relèu d’una marca.
3. (Art) Tranalhar l'argent sus una maquina d'estampar.
4. (Arquitectura) Reconrir un ornament de fusta amb de metal, per l'aparar de la deterioracion.
5. (Familar) Espotir dins un tust, trucar de biais violent.

Derivats

• embotidor
• embotidura / embotiment

Traduccions

alemand: treiben (de), kümpeln (de), tiefziehen (de) anglés: hammer (en), embos (en) basc: catalan: embotir (ca)

espanhòl: embestir (es), estampar (es) francés: emboutir (fr) italian: imbutire (it) portugués: carimbar (pt), estampar (pt)

Catalan

Etimologia

De bot amb lo prefix «em-» e lo sufix «-ir»

Prononciacion

[?]

Sillabas

em|bo|tir

Vèrb

embotir

1. embotar / embutar
2. incrustar
3. embotir ^(oc)
4. Levar l'aiga al nivèl.
5. (figurar) Esquichar las gents

Espanhòl

Etimologia

De bot amb lo prefix «em-» e lo sufix «-ir»

Prononciacion

[?]

Sillabas

em|bo|tir

Vèrb

embotir

1. embotar / embutar
2. embotir ^(oc)