placa
Occitan
Etimologia
- De placar
Prononciacion
- lengadocian, gascon /ˈplako̞/
- França (Bearn) : escotar « placa »
- provençau /ˈplakə/
Sillabas
pla|ca
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| placa | placas |
| [ˈplako̞] | [ˈplako̞s] |
placa femenin
- Lamella d'ivòri, de metal, de plastic o autra matèria
- (per metonimia) Placa sus que una inscripcion dona una explicacion, una indicacion.
- (medecina) Mena de taca qu'aparéis sus la pèl, las mucosas o las dents.
- (geofisica) (Per elipsi) Placa tectonica, tròç de litosfèra.
Derivats
Locucions derivadas
- placa de còser
- placa de matricula / placa d'immatriculacion / placa mineralogica
- placa viradissa
- tectonica de las placas
Traduccions
Forma de vèrb
placa
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de placar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de placar
Catalan
Etimologia
- De placar
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « placa »
Prononciacion
oriental /ˈpɫakə/, occidental /ˈpɫaka/
Sillabas
pla|ca
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| placa | plaques |
placa femenin
Forma de vèrb
placa
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de placar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de placar
Espanhòl
Etimologia
- De placar
Prononciacion
Colómbia (Cartagena) : escotar « placa »
Prononciacion
/ˈplaka/
Sillabas
pla|ca
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| placa | placas |
placa femenin
Forma de vèrb
placa
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de placar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de placar
Portugués
Etimologia
- De placar
Prononciacion
Portugal /ˈplakɐ/, Brasil /ˈplakɐ/, /ˈplakə/
Sillabas
pla|ca
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| placa | placas |
placa femenin
Forma de vèrb
placa