eretar

Occitan

Etimologia

Del latin hereditare.

Prononciacion

/eɾeˈta/, /eɾeˈta/

França (Bearn) : escotar « eretar »

Sillabas

e | re | tar (3)

Vèrb

eretar (gascon)

1. Recéber per via de succession bens o proprietat d'ua persona defunta.

Derivats

• deseretar
• eretatge
• eretèr
• eretèra

Variantas dialectalas

• eiretar

Traduccions

alemand: erben (de) anglés: to inherit (en) catalan: heretar (ca)

francés: hériter (fr) italian: ereditare (it) portugués: herdar (pt)

Conjugason

Gascon

Infinitiu	eretar
Gerondiu	eretant
Participi passat
	singular			plural
masculin	eretat			eretats
femenin	eretada			eretadas
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	jo	tu	eth era	nosautes nosautas	vosautes vosautas	eths eras
Present	ereti	eretas	ereta	eretam	eretatz	eretan
Imperfach	eretavi	eretavas	eretava	eretàvam	eretàvatz	eretavan
Preterit	eretèi	eretès	eretè	eretèm	eretètz	eretèn
Futur	eretarèi	eretaràs	eretarà	eretaram	eretaratz	eretaràn
Condicional	eretarí	eretarés	eretaré	eretarem	eretaretz	eretarén
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	jo	tu	eth era	nosautes nosautas	vosautes vosautas	eths eras
Present	ereti	eretes	erete	eretem	eretetz	ereten
Imperfach	eretèssi	eretèsses	eretèsse	eretèssem	eretèssetz	eretèssen
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	jo	tu	eth era	nosautes nosautas	vosautes vosautas	eths eras
Afirmatiu	—	ereta !	—	eretem !	eretatz !	—
Negatiu	—	ne eretes pas !	—	ne eretem pas !	ne eretetz pas !	—