Occitan

Etimologia

Del latin medieval hermeticus, derivat de Hermes Trismegistus, dieu e alquimista mitologic, explicant lo procediment magic permetent de sagelar estanc las arcas que pas degun accesdisca al contengut.

Prononciacion

/eɾme'tik/, /eɾme'tik/

Sillabas

er|me|tic

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	ermetic	ermetics
Masculin	[eɾme'tik]	[eɾme'tiks]
Femenin	ermetica	ermeticas
Femenin	[eɾme'tiko̞]	[eɾme'tiko̞s]

ermetic

(filosofia) Al respècte de ço qu'aparten a Ermès Trismegist e a l'ermetisme.
(alquimia) Al respècte de ço qu'aparten a l'alquimia.
(quimia) Qualifica la tencadura que s'obten en fasent fondre los bòrds del vas que se vòl claure.
(per extension) Se dich de quina que tampadura perfiècha.
(figurat) incompreensible, enigmatic, escur.

Parents

Traduccions

alemand: hermetisch ^(de)
anglés: hermetical ^(en), hermetic ^(en)
basc: hermetikoa ^(eu)
catalan: hermètic ^(ca)