escopilhar

Occitan

Etimologia

D'escopir amb lo sufix -ilhar.

Prononciacion

/eskupiˈʎa/, /eskupiˈʎa/

Sillabas

es | co | pi | lhar (4)

Vèrb

escopilhar (gascon)

1. Escopir un pauc.

Variantas dialectalas

• escupilhar (gascon)
• escrupilhar (lemosin)

Traduccions

francés: crachoter (fr)

sami del nòrd: čolggadit (se)

Conjugason

Gascon

Infinitiu	escopilhar
Gerondiu	escopilhant
Participi passat
	singular			plural
masculin	escopilhat			escopilhats
femenin	escopilhada			escopilhadas
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	jo	tu	eth era	nosautes nosautas	vosautes vosautas	eths eras
Present	escopilhi	escopilhas	escopilha	escopilham	escopilhatz	escopilhan
Imperfach	escopilhavi	escopilhavas	escopilhava	escopilhàvam	escopilhàvatz	escopilhavan
Preterit	escopilhèi	escopilhès	escopilhè	escopilhèm	escopilhètz	escopilhèn
Futur	escopilharèi	escopilharàs	escopilharà	escopilharam	escopilharatz	escopilharàn
Condicional	escopilharí	escopilharés	escopilharé	escopilharem	escopilharetz	escopilharén
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	jo	tu	eth era	nosautes nosautas	vosautes vosautas	eths eras
Present	escopilhi	escopilhes	escopilhe	escopilhem	escopilhetz	escopilhen
Imperfach	escopilhèssi	escopilhèsses	escopilhèsse	escopilhèssem	escopilhèssetz	escopilhèssen
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	jo	tu	eth era	nosautes nosautas	vosautes vosautas	eths eras
Afirmatiu	—	escopilha !	—	escopilhem !	escopilhatz !	—
Negatiu	—	ne escopilhes pas !	—	ne escopilhem pas !	ne escopilhetz pas !	—