Vejatz lo contengut

branca

Un article de Wikiccionari.
Branca d'un arbre.

Occitan

Etimologia

Del latin tardiu branca, benlèu eissit d'un gallés *uranca (*wranka) « arpa, pauta ». Lo mot es aparentat al lituanian ranka « man, braç », al prussian ancian rancko « man » e a l'eslau ancian рѫка (rǫka) « man » [1], eissits del proto-baltoeslau *rañkā.

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈbɾaŋko̞/
escotar « branca »
provençau /ˈbʀãⁿkə/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
branca brancas
[ˈbɾaŋko] [ˈbɾaŋkos]

branca femenin

  1. Part ramificada e aeriana d'un arbre.
  2. Caduna de las categorias determinadas d'una classificacion.

Variantas dialectalas

Locucions derivadas

Derivats

Sinonims

Traduccions

Forma de vèrb

branca

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de brancar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de brancar.

Referéncias

  • [1] Xavier Delamarre, 2003, Dictionnaire de la langue gauloise, Éditions Errance.

Catalan

Etimologia

Del latin tardiu branca, benlèu eissit d'un gallés *uranca (*wranka) « arpa, pauta ».

Prononciacion

/ˈbɾaŋkə/

Espanha (Manresa) : escotar « branca »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
branca branques
[ˈbɾaŋkə] [ˈbɾaŋkəs]

branca femenin

  1. Branca.

Forma de vèrb

branca

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de brancar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de brancar.

Espanhòl

Etimologia

Del latin tardiu branca, benlèu eissit d'un gallés *uranca (*wranka) « arpa, pauta »

Prononciacion

/ˈbranka/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
branca brancas

branca femenin

  1. Ramificacion, rebrot
  2. Punta d'una bana.

Portugués

Etimologia

Del francic *blank « clar »

Prononciacion

Portugal /ˈbɾɐ̃kɐ/
Brasil /ˈbɾɐ̃kɐ/, /ˈbɾə̃kə/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
branca brancas

branca femenin

  1. Manca de memòria temporària.
  2. (al plural) Cabeladura blanca.

Forma d'adjectiu

branca

  1. Femenn singular de branco, (blanc)

Italian

Etimologia

Del latin tardiu branca, benlèu eissit d'un gallés *uranca (*wranka) « arpa, pauta »

Prononciacion

Portugal /ˈbranka/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
branca branche

branca femenin

  1. Branca orsina.
  2. Caduna de las categorias determinadas d'una classificacion.
  3. Marc d'un arbre.