eteroclit

Occitan

Etimologia

Del latin heteroclĭtus

Prononciacion

lengadocian, gascon /eteɾuˈklit/, /eteɾuˈklit/

provençau /eteʀuˈklit/, /eteʀuˈklit/

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	eteroclit	eteroclits
	[eteɾuˈklit]	[eteɾuˈklits]
Femenin	eteroclita	eteroclitas
	[eteɾuˈklito̞]	[eteɾuˈklito̞s]

eteroclit

1. (sens etimologic) (gramatica) Que mescla las declinasons.
2. (didactic) Que desvia de las règlas ordinàrias, composit, mesclat, eterogenèu.
3. Mesclat d’elements desparièrs.
4. Se dich d’una òbra que las diferentas partidas apertenon a d'estils e de movements artistics diferents.

Traduccions

alemand: Heteroclite (de) anglés: heteroclite (en) basc: heteroclite (eu) catalan: heteroclita (ca)

espanhòl: heteroclita (es) francés: hétéroclite (fr) italian: eterocliti (it) portugués: heteroclite (pt)