règla

Occitan

Etimologia

Del latin regŭla (« règla, escaire, lei »).

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈrɛɣlɔ/, /ˈrɛɣlɔ/

provençau /ˈʀɛglə/, /ˈʀɛglə/

Sillabas

rè|gla

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
règla	règlas
['rɛ.ɣlɔ]	['rɛ.ɣlɔs]

Un règla de plastic

Manuscrit de la règla de Sant Beneset

règla

1. Instrument de fusta, de metal o autra matèria, que servís a guidar la man quand se vòl traçar de linhas drechas.
2. (Maçonariá) Instrument perfièchament rectilinèa que servís al maçon per quilhar una superfícia parfièchament plana.
3. (Figurat) Principi; maxima ; lei ; ensenhament, e en genral tot çò que servís a menar, a dirigir la ment e lo còr.
4. (Sciéncias) (Arts) (Politica) (Jòcs) Precèptes que servisson a ensenhar los principis e los metòdes que ne fan la coneissença mai aisida e la practica mai segura; del biais de los practicar qu'es considerat coma sol exacte, autorizat.
5. (Matematicas) Operacion que se fa sus de nombres donats, per trobar de somas o de nombres desconeguts
6. (Religion) Estatuts que los religioses d’un òrdre son obligats d’observar.
7. (Fisiologia) al plural: Menstruacions.

Derivats

• reglaire
• reglar
• reglament
  • reglamentar
  • reglamentari
• reglat

Parents

• regular

Locucions derivadas

• en règla
  • aver los papièrs en règla
• règla d'aur
• règla de tres

Traduccions

alemand: (instrument:) Lineal (de) (principi:) Regel (de) anglés: ruler (en) rule (en) arabi: مسطرة (ar) catalan: regla (ca) chinés: 规则 (zh) chèc: espanhòl: regla (es) francés: règle (fr) grèc: κανόνας (el) italian: (instrument:) righello (it) (principi:) regola (it) neerlandés: (instrument:) meetlat (nl) liniaal (nl) (principi:) regel (nl) portugués: (instrument:) régua (pt) (principi:) preceito (pt) regra (pt) polonés: rus: линейка (ru) правило (ru)

Forma de vèrb

règla

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de reglar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de reglar